Violència i inhumanitat

A l’anterior columna, comentava la singularitat humana de la «inhumanitat»: només els humans podem arribar a ser plenament conscients dels nostres actes de violència. Les bèsties poden ser violentes, però la seva no és una actitud conscient, sinó instintiva. Els humans ho fem perquè ho volem fer —sigui quina sigui la causa— elles ho fan sense necessitat de voler-ho, només havent-ho de menester. En elles no hi pot haver maldat, només instint de supervivència. 

La nostra possibilitat de raonar, d’actuar després de reflexionar, ens permet ser conscients d’allò que fem: en som responsables. Això no exclou que, manta vegades, obrem sense usar aquesta capacitat humana, actuant de manera «inhumana», desraonada. Ser humans no ens garanteix que les nostres accions vagin dirigides al diàleg per a resoldre el conflicte, al foment de la convivència com a «vector vital», al benestar col·lectiu com a marc de progrés social. Així, afloren la indignació, la ràbia, l’odi, l’egoisme o el dogmatisme, col·lectius o individuals i, amb això, el menyspreu, la imposició i la violència vers l’altre. 

Per què? Som al moll de l’os de la «inhumanitat» humana. Malgrat que una enorme majoria dels humans d’arreu ens «conformaríem» amb una vida senzilla i digne (alimentació, habitatge, salut, treball, coneixements, llibertat...), unes minories —i aquells que les serveixen— s’encaparren en l’oposat: imposar un marc social que afavoreixi la prevalença del benefici personal o de classe o de gènere o de «identitat» o de pensament, bandejant les urgents necessitats col·lectives, relegant la humanitat. Si cal, usant les múltiples vessants de la violència que crea por i que sotmet. És possible aturar, canviar el paradigma de domini i «veritat» que inclou, inexorablement, la violència? 

Llibre suggerit: Gran Cabdill Seattle. Nosaltres som una part de la Terra. Els petits llibres de la saviesa (2002). Hi sentireu la veu d’algú que raona: «El Gran Cap de Washington ens envià un missatge dient que desitjava comprar la nostra terra. [...] Considerarem la seva oferta, perquè sabem que, si no la hi venem, potser vindrà l’home blanc amb les seves armes i s’apoderarà de la nostra terra». 

(Publicat a somMollet el 30 de setembre de 2019)