Per què passa tot això?

Durant força anys he exposat la meva opinió sobre aspectes socials, polítics o culturals, i potser ho he fet amb una mirada de «polític». Ja fa onze anys que no soc «un treballador de l’Ajuntament, elegit democràticament» i, per tan, crec que em pertoca canviar el registre polític del què pel registre humanístic del per què. Ho intentaré aquest curs amb deu perquès provisionals. 

1. Per què les dones continuen essent, aquí i allà, objecte d’ús, abús, menyspreu, discriminació i violència? El mascle humà, és un error de la naturalesa o de la societat? 2. Per què es fa dependre el progrés humà del cercle pervers producció/venda/consum/rebuig/producció? On porta aquesta espiral sense aturador? 3. Per què molts media «normalitzen» sense pudor la violència sagnant, la por cruel, el pessimisme catastrofista, la tafaneria barroera, el sexe hormonal, la visceralitat insensata, l’arraconament de la intel·ligència, la deshumanització? 4. Per què baixa i baixa la dedicació pública als serveis que ens podrien apropar a una vida millor? Educació, salut, dependència, habitatge, treball, natura...? 5. Per què mobilitza més persones i amb més freqüència el ser de la nació que els milions de persones aturades cròniques que estan perdent l’esperança i la vida? 

6. Per què les esquerres de govern abjuren dels impostos quan són la forma més determinant de redistribució de la riquesa i de foment de la igualtat d’oportunitats? 7. Per què girem l’esquena als genocidis dels rohingyes, dels palestins, dels migrants del Mediterrani i tants més? No havíem fet acte de contrició després de no voler veure els de Iugoslàvia o el Congo? 8. Per què no acceptem tots els colors de la paleta humana i humanista, i ens encaparrem en imposar el blanc o el negre; si cal, a la força? 9. Per què els polítics presos i exiliats no estan a casa i són la penyora de les nostres incapacitats? 10. Per què, com va dir el professor Fontana, a nosaltres ens van deixar una societat per fer però teníem l’esperança i, en canvi, nosaltres deixem als nostres fills una societat per fer i no tenen ni l’esperança? 

(Publicat a somMollet el 4 de setembre de 2018)