Joves

Formen part del meu entorn quatre joves diferents i diversos. Una noia de trenta anys, màster per una universitat d’Anglaterra, especialitzada i reconeguda en un art medieval, autora d’un llibre excel·lent per profund i original. Un noi de 25, graduat per una universitat de Barcelona. Un noi de 24, acabant una doble carrera tècnica i científica. Finalment, una noia de 23, amb un amplíssim recorregut artístic, que s’endinsa en una carrera de ciències de la salut.

Els dos que tenen títols universitaris persisteixen amb tota la fermesa en trobar feina que pugui satisfer les seves expectatives professionals i personals. Els altres dos, encara en la fase de preparació, viuen amb inquietud la por d’acabar formant part del 50% de joves que no tenen feina.

Dels quatre, tres no tenen excessiu inconvenient en sortir fora de Catalunya i de les Espanyes per a continuar els estudis o per a treballar. El quart només ho contempla com una sortida en cas inevitable.

Tots quatre són persones amb desig de coneixement i amb voluntat de treball. No són persones que els facin por les dificultats del món acadèmic i laboral: són joves que volen gaudir amb la seva feina i ser útils a la societat.

Cap dels quatre considera que la independència de Catalunya pot ser un motiu sòlid d’esperança per als seus objectius de formació i de treball. En cap cas vull pensar que aquesta mínima mostra és representativa de res, però és que tampoc n’he vist una altra de més científica que demostri el contrari.

I, així, centenars de joves catalans, milers de joves espanyols, han d’emigrar a terres estrangeres, han de desarrelar-se per a tenir, si més no, esperança de present.

Coda: si els joves se’ns escapen, envellim. Poble i nació.

 

(Publicat a Contrapunt el 6 de gener de 2015)