Absència

Vaig participar feliçment al 9N. Vaig votar SI-NO, ja que encara no sóc independentista, encara desitjo un estat català sobirà confederat lliurement amb els altres pobles —nacions i regions— de l’Estat Espanyol i d’Ibèria.

Per què vaig participar-hi? Per a contribuir a legitimar allò que la legalitat —i la política— obsoleta i reaccionaria espanyola no ens ha permès: expressar com volem que sigui el nostre futur. Per això em dol profundament una absència. Per això m’esborrona que el meu partit, que porta en el seu ADN el dret a l’autodeterminació dels pobles, no hagi fet, al menys, el pas de donar suport a la participació legitimadora del 9N, suport a la voluntat ciutadana d’exercir al dret a decidir.

Estic convençut que una interpretació realista i flexible de la legalitat espanyola ens hauria permès celebrar una consulta amb tots els ingredients que exigeixen les decisions participatives en democràcia. Per això crec que el PSC hauria d’haver fomentat la participació al 9N —el primer i el nou— basant-se en una lectura progressista de les lleis. La ciutadania de Catalunya ha legitimat aquesta lectura amb més de dos milions tres-cents mil avals.

Tornem a començar: mes de dos milions de catalanes i catalans exigim el dret a decidir. Però no n’hi ha prou; hem de convèncer més gent. Sense pressa, sense miratges, amb pedagogia, amb realisme i amb objectius de civilitat i solidaritat. Tornem-hi! És l’hora de convèncer la majoria de catalanes i de catalans, els pobles de les Espanyes i del Món que, com a nació que som, tenim el dret a decidir el nostre futur. Que la pressa no ens faci entrebancar!

Coda: si els poders no t’escolten, no cridis; convenç els pobles.

 

(Publicat a Contrapunt el 13 de novembre de 2014)