Irrenunciable

La dificultat per a conformar una majoria parlamentaria a Catalunya i l’encara més enrevessada situació a les Espanyes, em porten a un article escrit a Contrapunt amb motiu de la complexitat per a formar govern a Mollet. Necessitem pactar, però no volem renunciar a res.

Deia «el món ja no és blanc o negre, el  món és de colors» «La descoberta de la pluralitat [...]  ens porta [...]  a una societat política molt més humana i, per tant, molt més exigent en quan a l’ús de les capacitats indissociablement humanes de respecte, de diàleg, d’acord i de pacte.» «Tot això és molt bo. És un escenari/món molt més complex, molt més difícil però molt més humà.» «[Sortir-nos-en] pot ser una gran demostració de capacitat de viure com a humans i per als humans.»

Què és irrenunciable a l’hora d’intentar un acord? Una fita quasi impossible que no té un suport majoritari? Un ministeri farcit de poders? Una consulta poc compresa o poc entesa? Un augment de la despesa i del dèficit que els que manen —la troika— no acceptarà mai? La necessitat d’assolir —per just, equitatiu i saludable— treball, educació, sanitat, habitatge per a tothom? La transparència cristallina i la fermesa legal contra la corrupció? La inflexible lluita contra les violències de gènere i contra la infància?...

En la situació hipercrítica que vivim arreu del planeta —totes les cares de la destrucció de les persones i de les terres—, allò irrenunciable és ben bàsic: llibertat, igualtat i fraternitat. Que tothom pugui ser qui és: un ésser lliure. Que tothom pugui tenir el necessari per a ser: una persona . Que tothom es consideri part indissociable d’un ésser col·lectiu: la humanitat.

Coda: mentre el món es descompon, els humans estem en funcions.

(Publicat a Contrapunt el 26 de febrer de 2016)