155 o 112?

Quarts de cinc de la tarda del dimarts 17. Acabo d’escoltar el president espanyol explicant les decisions del Consell de Ministres. Ha estat una excel·lent comunicació política, econòmica, social i humana. Li ho agraeixo. No he volgut escoltar la continuació en cap cadena de ràdio o de televisió. Me’ls imagino plens de retrets. Dissortadament, els antecedents han anat així. Com ha dit el president Sánchez «quienes creen saberlo todo de esta emergencia, no podrán aprender nada» 

Les situacions crítiques sovint permeten mostrar les capacitats individuals i col·lectives de serenitat, reflexió, esforç, professionalitat i solidaritat. Les situacions de risc evident afavoreixen que perdin protagonisme les capacitats de moderació i adaptació per a donar pas al soroll i a l’egoisme. L’opció positiva, creativa, de futur —fruit de la voluntat— és apuntar-se a allò vinculat a la germanor i no pas a l’individualisme. 

Això, entre d’altres coses, vol dir entendre quin és el marc de la nostra col·lectivitat i, així, de responsabilitat i de legalitat. Si no som independents, no podem actuar com una nació autodeterminada, i si Espanya encara no és un estat federal, no escau pensar que podem decidir sense tenir en compte el govern de l’Estat. Per això, em sembla una desraó i un miratge anomenar 155 allò que és 112. És a dir, confondre confiscació de drets amb aplegar-nos per l’emergència. 

Podem pensar que tot seria millor amb la independència o amb la federalitat, però una situació d’alarma motivada per una pandèmia per un virus quasi desconegut, no és el millor moment per a exigències o per a somnis. Ja vam tirar pel dret donant prioritat a la independència en els moments difícils de la passada crisi econòmica —que encara patim. No tornem a cometre el mateix error. 

Ara, fraternalment, unitat d’acció per a la salut i el futur de totes les persones. Demà, fraternalment, ja tornarem a exigir els canvis legals que Catalunya te dret a gaudir. 

Llibre suggerit: Oscar Wilde.De profundis (Epistola: In carcere et vinculis). Quaderns Crema o Muchnik Editores. «La base del caràcter és la força de voluntat» «Ser del tot lliure, i al mateix temps estar totalment dominat per la llei, és l’eterna paradoxa de la vida humana que advertim a cada moment» #EmQuedoACasa 

(Publicat a somMollet el 17 de març de 2020)