Desobediència i atur

Per a iniciar la col·laboració amb Contrapunt voldria compartir uns pensaments que vinculen, amb voluntat de reflexió, desobediència i atur.

Un dels punts de debat més interessants del nostre procés sobiranista és la proposta d’alguns sectors independentistes de desobeir les lleis o les decisions judicials espanyoles si aquestes estan o són interpretades en contra de la consulta del 9 de novembre.

Estic segur que una interpretació de les lleis amarada de llibertats permetria la consulta: permetria que fos escoltada l’opinió del poble català. La consulta no és més que l’emissió democràtica d’una opinió que no comporta forçosament cap exercici de sobirania, ni del poble català ni dels seus òrgans de representació i de govern.

Si l’Estat espanyol ho intenta impedir, què legitima la desobediència? Els milers de manifestants de la V? El dret que considerem tenir més enllà de les lleis? La nostra consciència individual o col·lectiva? La nostra història? Quan la desobediència és legítima?

Cal filar molt prim per a encertar les respostes. No n’hi ha prou citant Gandhi o Luther King. Cal que una profunda reflexió individual i col·lectiva plena de respecte als Drets humans ens porti a la resposta. I cal tenir en compte que els altres (no només l’Estat espanyol) poden no veure-ho exactament així.

Els drets humans, el diàleg, el civisme i el pacifisme ens han de portar a ser reconeguts com a legítims portadors d’uns drets. La primera victòria de la consulta és que, arreu, se’ns reconegui la legitimitat de la nostra voluntat.

Coda: per què milions de persones no ens unim, mobilitzem i, si cal, desobeïm contra la sagnia individual i col·lectiva de l’atur? Per què no li donem una prioritat absoluta? 

                             

(Publicat a Contrapunt el 16 de setembre de 2014)