Mossul

La història del món és plena d’exemples de poblacions assetjades cruelment per les forces adversàries, desitjoses d’ocupar un indret geo-estratègic, un lloc simbòlic, o desitjoses de venjança i d’acció exemplar. 

Troia, Numància, Constantinoble, Madrid, Stalingrad (Volgograd), Sarajevo, Mossul i tantes i tantes. En tots els casos centenars de milers de persones han sofert o sofreixen una de les expressions més inhumanes, més cruels de la condició humana: l’ús de la mort o de totes les formes d’infligir dolor a l’altre, en benefici propi. Alguns en diran, eufemísticament, danys col·laterals. 

Les imatges actuals de la guerra d’Iraq, de Síria, d’Iran, del Kurdistan, de Turquia, etc. i, en concret aquests dies, les de l’assalt a la ciutat històricament kurda de Mossul, amb la fugida de milers de persones de totes les edats i condició, són indecentment explícites. Persones que fugen cap el no-res que, si no moren pel camí, vol dir uns camps de refugiats inhòspits on acabaran de perdre la identitat cultural, la dignitat personal i la vida humana. 

Veient-ho, sofrint-ho en la mesura en què es pot sofrir des de la distància, no puc evitar maleir alguns aspectes de la condició humana. I també, l’enorme risc d’insensibilització per la repetició indiscriminada i ben poc argumentada de moltes imatges cruels, atroces, despietades que ens mostren, com a peces de caça cobrades, bona part dels mitjans de comunicació més influents. 

Pot ser que l’ésser humà sigui bo per naturalesa. M’agradaria molt creure-ho però la història real de la humanitat sovint sembla poc més que la història de la destrucció humana. Tanmateix, també és la història de la creació humana. 

En aquest context, la lluita dels humans no ha de ser per aconseguir l’equilibri entre el mal i el bé, cal que sigui la lluita pel domini del bé sobre el mal, de la creació sobre la destrucció, del diàleg sobre l’enfrontament, de la solidaritat sobre l’egoisme. 

Però, on ens ho ensenyen això? A la família? A l’escola? A la societat? A la televisió segur que no i és, precisament, la via amb més capacitat d’incidència. 

Coda: insensibilitzar-nos envers la maldat és un acte de maldat 

(Publicat a Contrapunt el 21 de març de 2017)