"Alèxies" Molt més que futbol

El novembre del 2016, publicava a Contrapunt un article, «FUTBOLIST@S», en què la polivalent @ volia expressar que també en el futbol havíem de parlar d’igualtat. Aquells dies, uns partits internacionals m’havien fet veure l’enorme qualitat assolida per equips i jugadores. Comentava sobre un França-Espanya: «una expressió extraordinària de tècnica, tàctica, estratègia, força, voluntat i passió. Un plaer de futbol. Res a envejar als partits de primera, dels homes». 

Si el 2016 veig veure alguns partits en «hores de nit en què m’avorreix dormir», aquesta vegada, amb els campionats mundials de França, mirar-los va ser una decisió proactiva. Si aleshores fou «una descoberta fascinant», ara ha estat la confirmació que les dones poden jugar igual o més bé que els millors homes. Per què? Perquè el juguen «en femení». Perquè fan predominar qualitat futbolística, passió professional i espectacle esportiu, en comptes de les maneres més físiques i de força bruta, més conformistes i més mercantívoles de bona part del futbol masculí d’elit. 

S’ha acabat aquest futbol com a paradigma insubstituïble. El 2019 marca l’inici d’un nou model: la dona ha irromput a l’estadi dels homes per a conquerir-lo i compartir-lo mostrar-nos cap on va el futbol del segle XXI: tècnica depurada, velocitat estratègica, tàctica imaginativa, domini i control de la pilota i, sí, bellesa artística! I la força, la resistència? Això són valors consubstancials al futbol mascle; les dones ho tenen i se’n valen i encara més ho tindran, però no necessiten lluir-ho com a valor en sí mateix. 

A través de la televisió o als estadis de França, centenars de milions de persones van descobrir i gaudir de futbolistes que, transformant el futbol, canviaran la vida. Lluita per la igualtat a través del futbol. Lluita social mitjançant la «usurpació» d’una eina de domini del patriarcat per a convertir-la en esport instrument de llibertat, d’igualtat, de treball, de plaer, de cultura i d’art. En tenim un admirable exemple: l’Alèxia Putellas, de Mollet, del Barça i de l’Espanya. 

Enhorabona, gràcies i coratge Alèxia! 

(Publicat a somMollet el 9 de juliol de 2019)