Tradicions? A propòsit del Sanfermin

En temps de precarietats, de valors líquids o en liquidació, l’exemple dels sanfermines, em sembla paradigmàtic de la «societat buidant-se» en què vivim. 

Les imatges de la gent pel recorregut de l’encierro, a mi —amb tot el respecte pels que en gaudeixen— em semblen un disbarat inhumà i una crueltat humana —contra els animals: gens lluny de les curses de braus. Ho podria resumir dient que, sota l’aixopluc d’una tradició, moltes persones van a aquests actes —com exemple de centenars que en podríem trobar— amb ganes d’evasió garantida, de disbauxa afavorida i d’incivisme inherent. 

Les cares adrenalítiques dels mozos a les curses de provocació o escapatòria entre el repte i la mort, no semblen arguments per a pensar que los encierros siguin una tradició de bellesa humana que calgui preservar. El maltractament als animals, més el risc acceptat de perseguir i ser perseguits per uns toros enfurismats per la por, és una tradició que val la pena mantenir al segle de la intel·ligència? Les imatges tan animalistes i edificants dels encierros, són alliçonadores per als nostres infants? 

Massa festes tradicionals s’han convertit en parcs temàtics de cartró-pedra, sense vincles amb el passat que les va fer néixer. El seu èxit està relacionat amb l’ocupació hotelera. 

Diu el web «Las razones de que Sanfermin ocupe un lugar entre las siete fiestas con más fama mundial es que hay mucha juerga ininterrumpida durante nueve días…». I aclareix, «la juerga y la fiesta diaria no tienen un carácter religioso». Vaja! Em pensava que es feia en honor a San Fermín. 

Coda: I, mentrestant, las manadas a l’aguait.

(Publicat a somMollet el 7 de setembre de 2018)