Enterrament

A la Comunitat de Madrid tenen un debat legal sobre si els ciutadans musulmans poden enterrar els seus morts d’acord amb els seus ritus.

Segons sembla, els serveis jurídics corresponents no tenen gens clar que això pugui ser legal. Segons diuen, ni normatives europees ni normatives sanitàries de la Comunitat avalen aquests enterraments. Els musulmans caldria que fossin enterrats com a cristians: taüt ben tancat, nínxol i descomposició, o bé cos incinerat, cendres i urna o escampada.

Ni una opció ni l’altra són acceptables pels musulmans. Una vegada més la comunitat musulmana té problemes legals per a desenvolupar-se d’acord amb les seves normes. És tant difícil adaptar les nostres normes per tal que les seves també siguin legals i, així «normals»?

Molts dels morts musulmans han de ser enviats al seu país d’origen per tal que es puguin complir entrar en l’eternitat d’acord amb els seus valors. No és ni agradable, ni fàcil, ni barat aquest retorn a les terres originals, o aquest no poder-te quedar a la terra que ja has fet teva. Imagineu-vos els vostres sentiments si fóssiu cristià resident a la Índia i us obliguessin cremar un familiar i llençar les cendres, d’acord amb els seus ritus.

L’enterrament és un acte d’una gran sensibilitat i simbolisme i és per això que costa haver de celebrar-lo d’acord amb d’altres costums. El cos musulmà és netejat curosament, embolicat amb una roba tan senzilla com un llençol i dipositat en un clot, tocant la terra per tal que, mirant La Meca, pugui retornar a la terra allò que la terra ens va donar: la seva vida.

La mort i el trànsit cap a l’eternitat són temes que viuen molt endins de nosaltres i, cadascú, ho sent i ho viu d’acord amb les pròpies creences o descreences. Aquests sentiments no poden ser agredits. Estem parlant d’unes normes que, en cap cas, van contra cap dret humà. Al contrari, posar-hi entrebancs és violentar un dret humà.

Coda: el cel és iniciar en pau el camí de l’eternitat

(Publicat a Contrapunt el 22 d’abril de 2016)