Plebiscitàries?

Atès que les institucions centrals de l’Estat no ens deixen fer un referèndum sobre el nostre futur, hom pot admetre que les eleccions al Parlament de Catalunya que es proposen per al 27 de setembre tinguin un doble caràcter: saber quina representació té cada una de les opcions polítiques que es presenten i, més concretament, saber quin suport té obrir un procés immediat cap a la independència. Unes eleccions plebiscitàries.

Tanmateix, sobre les eleccions municipals del 24 de maig, escolto uns missatges que em preocupen molt. Hi ha opcions polítiques que també volen convertir les eleccions municipals en un plebiscit sobre la independència i que, per tant, ens demanen que, si estem a favor de la independència de Catalunya votem, al poble, opcions sobiranistes.

Ai las! I què fem amb el programes pròpiament municipals? Ens oblidem del que volem per a la ciutat? Votem opcions independentistes encara que el seu programa per a la ciutat, o les persones que composen la llista electoral no ens agradin? No votarem la proposta que millor creiem que pot servir per a la ciutat perquè no és independentista? Si sóc independentista però no m’agrada el programa municipal dels partits sobiranistes, els haig de votar?

Ens hi estem jugant qui gestionarà totes les qüestions humanes i ciutadanes més pròpies i properes durant quatre anys. No ens confonguem: a les municipals votem com volem la ciutat, a qui donem suport per a fer la ciutat que volem. Anem amb compte, el benestar, el progrés, la llibertat començà al poble. Per això, al poble cal votar les millors persones i programes per al poble, independentistes o no.

Coda: donem a l’Ajuntament el que és de l’Ajuntament: la ciutat; i al Parlament el que és del Parlament: la nació!

 

(Publicat a Contrapunt el 27 d’abril de 2015)