Meditar, camí d'equilibri i de llibertat

Fa uns anys que practico el ioga, i no tants que exercito la meditació. Estic convençut que haver començat molt abans m’hauria canviat, de manera notable, el com afrontar les adversitats o les joies del viure. No ha estat així, i els laments sobre el passat mai no han construït cap edifici sòlid. 

Malgrat que no em puc vantar d’experteses, crec que puc dir que les freqüents deformacions occidentals del ioga —tan sols acció o exercici físic— o de la meditació —tot just relaxació o pausa mental— s’allunyen de l’essència d’aquestes pràctiques i són fruit del desarrelament cultural i de la simplificació. No sempre és així per Europa i Amèrica; tenim exemples admirables i propers. 

Sense ser un binomi indestriable, penso que ioga i meditació formen part d’un conjunt sàviament aplegat que afavoreix les sinèrgies entre l’un i l’altra. Aquest binomi ple d’espiritualitat índia i d’experiència humana d’uns vint-i-tres segles, pretén —amb una sorprenent modernitat de fons— ajudar els humans a ser-ho. Per aconseguir-ho, un conjunt de pràctiques ens porten a adquirir la capacitat d’introspecció, per tal de conèixer, entendre, dirigir i coordinar millor cos i ment —si voleu, esperit. 

Exercicis físics i respiratoris per a fer créixer conscientment el cos com espai de vida; actituds per aconseguir veure el fons del nostre ésser quasi immaterial, detectant i essent conscients de mancances, obstacles, dolors que ens dificulten la perfecta visió, i essent capaços d’apartar-los per arribar a la visió i consciència del que som —ment i cos— i de la nostra més profunda humanitat. 

Així, de la mà del cos ja «amic» i conscients d’allò que ens impedeix conèixer el nostre ser més pregon, ens endinsem en les nostres profunditats i entrem en el camí de la identificació, de la transformació i de la vida autèntica i plàcida. 

Pels seus efectes en el cos i en la ment i perquè, malgrat que demana esforç i persistència, tothom està capacitat per a aquests exercicis, advoco —com a desig d’Any Nou— per una pràctica generalitzada que ens allunyi d’aquells processos polítics, econòmics o socials que destorben el gran objectiu humà: una vida lliure per a tothom. 

Llibre suggerit: Patañjali. Yogasûtra. Els aforismes del ioga. Pagès editors, o EDAF. «La llibertat, objectiu final del ioga [una ment estable en un cos sa], només s’aconsegueix abandonant el desig d’allò extraordinari, i dominant l’origen de les dificultats» 

(Publicat a somMollet el 20 de desembre de 2019)