Drets/Dret

Una de les finalitats del Dret és reconèixer i preservar les llibertats. Catalunya es mou entre uns drets intrínsecs a les nacions –entre ells el dret a ser– , i un Dret –català, espanyol i internacional– que no ens reconeix els nostres drets. 

Més enllà d’interpretacions generosíssimes, això és així atès que de la legalitat catalana, espanyola i internacional se’n fa, majoritàriament, una interpretació condicionada, reaccionaria i restrictiva que comporta que Catalunya –i altres nacions del món– no puguin, lliurement, decidir el seu futur: autodeterminar-se. Tanmateix, interpretació limitadora però legal. 

Aquesta doble visió de la realitat (drets i Dret), em porta –si més no a mi– a un dilema que sobrepassant allò polític i legal, esdevé ètic: decidir entre el Dret democràtic i els drets històrics; entre un Dret legal que no ens reconeix i uns drets legítims que no se’ns reconeixen. 

Dels nacionalistes espanyols avui no en podem esperar el reconeixement d’uns drets. Dels nacionalismes catalans no en podem esperar, ara, el reconeixement del Dret que ens vincula 

Els que creiem en els drets històrics de Catalunya i, ensems, acceptem el Dret democràtic que ens hem donat a l’Estat espanyol, ens sentim fora de lloc –o «fora de joc» per mor d’uns àrbitres que no ens semblen savis. 

Defenso els drets que com a nació històrica tenim i accepto el Dret que com a democràcia hem forjat, però reprovo la incapacitat dels uns i dels altres per acceptar els drets dels uns i el Dret que, ara mateix és de tots els ciutadans de l’Estat. Dit altrament, censuro l’abandó del diàleg i l’ús partidista i nacionalista del Dret i dels drets. 

Més enllà del que acabi passant l’1O, més enllà del resultat d’un referèndum que ni és ni ens han deixat que fos, ja hem ferit greument la democràcia plural i la catalanitat oberta. 

Coda: a la UVI es pot tornar a néixer: aprofitem-ho! 

(Publicat a Contrapunt el 8 de setembre de 2017)