En Santi i el coro (in memoriam)

Per primera cop des que sóc regidor de Cultura, ha mort el president d’una entitat cultural. Ha estat en Santi Puigdomènech, el president de la Coral El Clavell, el coro, l’associació més antiga de la ciutat. 

En Santi ha estat més de 12 anys al front dels cantaires claverians de Mollet. En Santi i la Glòria (la seva dona, secretaria de l’associació) han estat, els últims anys, persones imprescindibles per a la pervivència del coro. 

Malgrat tot el temps que ens hem relacionat culturalment, no puc pas dir que el coneixia prou, però puc garantir que se li notava una convicció ferma —una convicció dolorosa moltes vegades— en el seu treball per l’entitat. 

Sempre em semblava que sentia profundament el pes de la responsabilitat, el pes d’un esforç moltes vegades ni comprès ni compensat: aquells concerts amb menys gent de la que hauríem volgut, les dificultats per augmentar el nombre de cantaires i per rejovenir la coral, la conveniència d’entrar en nous camins del cant sense perdre les arrels tradicionals catalanes ni l’esperit claverià. Progrés, virtut i amor és el lema dels cors de Clavé, que apareix, també, en l’himne molletà enregistrat per la Coral en la seva versió oficial: quin orgull aquells dies! 

En Santi ha mort i la Coral haurà rebut —com tots els seus: família i amics— una immensa patacada. Un cop terrible que ens va fer sentir commoguts i sense esma. 

Però haurem de superar aquesta situació. La Coral haurà de tornar a caminar, potser lentament, amb dolor. Dins nostre, més envellits, de nou haurem de fer un gran esforç per no pas permetre que els homes i les dones del coro, els companys d’en Santi, es trobin sols en el camí. 

Haurem de recordar el darrer concert de la Coral El Clavell sense en Santi, malalt, un diumenge magnífic de primavera, dos dies abans de la seva mort. Un concert que va acabar amb la Sala Fiveller plena com feia temps que no veiem. 

Aquella tarda, quan tots cantàvem dempeus l’himne de Mollet (una exemplar tradició en els concerts de la Coral) estàvem dient-li amb afecte i solemnitat: estem tots al teu costat, Santi, president i amic. 

(Aquest article va ser publicat a finals d'abril de 2002. En Santi Puigdomènech ens va deixar el 24 d'abril de 2002, ara fa divuit anys)