Humiliats

Parlaré en plural. Pel President —legítim— exiliat; per les conselleres i els consellers —legítims— empresonats o exiliats; pels Jordis, empresonats; pel major Trapero, degradat; i per tots els encausats i per tots els que ho seran; i per totes les víctimes físiques i morals de les brutals i embrutides respostes repressives dels poders de l’Estat. I per tots els que heu manifestat, amb sentiment i fermesa, la vostra il·lusió i la vostra solidaritat. 

Parlaré en plural, encara que divergeixi de moltes idees i fets del procés. Doncs, em sento copartícip —còmplice— de l’essència del procés: el dret a l’autodeterminació, a ser com vulguem ser sense més interferència que nosaltres mateixos: tota la ciutadania de Catalunya. 

La resposta dels poders de l’Estat, basada en la lectura més repressiva i antidemocràtica de la llei, esperonada pels poders fàctics de les Espanyes, escortada pels hereus —declarats o no— del franquisme, assumida —per imperatiu legal— per les esquerres desconcertades, vol culminar amb el càstig més gran: la humiliació cruel del pervers. 

Ens vam equivocar, vam ser uns temeraris, vam anar més enllà d’allò que l’ocasió ens permetia, vam assenyalar horitzons inassolibles sense un bon vaixell, un precís full de ruta i uns mariners experts. Centenars de milers, milions, vam remar, havent-nos robat les veles. Ai las! No teníem dret a navegar. Ens han fet recular amb violència. 

En aquesta situació d’emergència, es l’hora de la unitat. El centre-esquerra catalanista —obert i transversal— té la responsabilitat històrica de dirigir el país vers la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Germans, prou doldre’ns i flagel·lar-nos: a la feina! 

Coda: I els presos polítics, a casa! 

(Publicat a Contrapunt l'1 de desembre de 2017)