Segur?

Què sustenta una democràcia? La participació ciutadana, directa o indirecta, en l’elaboració de les lleis, i el seu compliment. Fins quan són vàlides aquestes lleis, en democràcia? Fins que són canviades mitjançant els procediments que democràticament, directa o indirectament, ens hem dotat. Qui diu lleis, diu governs.

Acceptat això –suposo–, què hem de fer quan una norma la considerem injusta, perjudicial? Intentar que sigui modificada d’acord amb els procediments que democràticament ens hem dotat. Pel mateix procediment que s’aprova una norma, es pot derogar i substituir-la per una altra. Ho tenim clar això? Doncs no. Sembla que no tothom ho té clar.

Mirem-ho des d’un altre cantó. Si un tribunal interpreta una llei i dicta una sentència en contra nostra, si no hi estem d’acord, què fem? Allò que està legislat, allò que forma part de la llei: recórrer a una instància superior. I si tampoc ens donen la raó i ja no podem recórrer enlloc més i la sentència és ferma, què hem de fer? Acatar la sentència malgrat no estar-hi d’acord? No complir la sentència i acusar el tribunal del que vulgueu? Si feu això, la legislació preveu –aquí i arreu– què us pot passar: multa, inhabilitació, presó, etc.

Resumint, ¿qui decideix quan una sentència –fruit d’una llei en democràcia, no ho oblidem– és tant malèvola que ens la podem saltar individualment i/o col·lectiva? Quan és legítim, en democràcia, no complir les lleis? Quantes persones són suficients per a legitimar saltar-se els procediments democràtics? Mil? Un milió? Qui ho decideix?

Segur que tenim dret a no fer cas de les sentències? Segur que és educatiu, democràticament, estripar les sentències a la porta d’un ajuntament? La vergonyosa i perillosíssima incompetència dels governs d’Espanya i d’alguns tribunals, no legitima l’incompliment de la Llei. En democràcia, això ens exigeix convèncer per a canviar-ho!

Coda: si no ho vols per a demà, no ho justifiquis avui.

(Publicat a Contrapunt el 25 de gener de 2017)