Podem?

Quines han estat les darreres notícies polítiques més atractives? La proposta de reimplantació camuflada de la cadena perpètua per part del PP, amb l’embrollat suport del PSOE? L’enèsima modificació de la reglamentació de les carreres universitàries, obra del nefast ministre d’Educació i Cultura? El suspens dels ciutadans al govern de CiU, en la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió? La inacabable picabaralla CDC-ERC, esgotadora d’il·lusions i arraconadora d’urgències? La pervivència crònica i crítica de l’atur? O la victòria de Syriza a Grècia?

Demostrada la impossibilitat de confiar en el PP per a la construcció d’un estat lliure i just; allunyada la credibilitat del PSOE com a una alternativa (Sánchez acaba de dir a València que el PSOE “refundará el Capitalismo”); vist que el nacionalisme i l’independentisme estan perillosament entretinguts en un futur embrionari oblidant-se del present real; no es gens estrany que molta gent miri amb il·lusió l’energia positiva, innovadora, engrescadora, crítica de Syriza o de Podemos a les Espanyes —malgrat els dubtes per les inconcrecions i el risc de populisme.

Tanmateix, ningú no els pot criticar per aportar-nos il·lusió. La renovació de la il·lusió, malgrat tantes i tantes decepcions nascudes dels errors dels partits tradicionals.

Potser no se’n sortiran, potser s’equivocaran, potser la força dels poders els esfondrarà, però l’aire d’esperança en l’àmbit de dos estats, Grècia i Espanya, ajuda a pensar que sí que es pot transformar la societat. Però, no pas refundant un nou capitalisme sinó construint una societat que prioritzi democràcia, educació, sanitat, treball, habitatge, justícia: llibertats.

Coda: No critiquis la il·lusió dels altres, il·lusiona’ls!

 

(Publicat a Contrapunt el 2 de febrer de 2015)