Epíleg?


El procés, excepcional socialment malgrat les ombres i les ferides; desastrós políticament malgrat les voluntats i les raons, s'ha acabat. És hora de la calma, de la serenor i de la pausa. «Ei! si pot ser», ens diu Pere Quart. És hora de curar ferides, de les abraçades de reconciliació amb tots, tots i tots els ciutadans de Calalunya que volíem un futur millor i hem acabat amb un present de dolor. També amb els germans espanyols que ens estimen, que són molts, no ho oblidem! 

La Catalunya que viu aquesta trista fase final del camí esperançat no és la mateixa que va començar aquest procés: està ferida, esquerdada i desconcertada sobre les cendres d'un somni. Els poders reals espanyols i catalans han posat totes les seves eines polítiques, econòmiques, jurídiques, policials, mediàtiques al servei d'una Espanya no només unida —a la força— sinó també conservadora, injusta, insolidària, discriminadora, uniforme, inculta, inhumana, sotmesa... Perquè la lluita no era només per una Catalunya lliure, era també —per a mi, sobretot— per una Catalunya i una España amb llibertat, igualtat i fraternitat. 

Els poders reals, contra l'avantguarda que volia ser Catalunya amb la bandera de la llibertat i les llibertats, han atacat a fons per a no perdre cap privilegi, cap ni un. I això exigeix un poble mesell, uniformitzat i individualista. El discordant poble català n'ha estat el conillet d'Índies, el cobai. Ara sabem quins són, avui, els límits de l'esperança, i ells ja saben que les seves armes, avui, els funcionen. Però existeix el demà, germans! Via fora! 

És hora que els nostres representants polítics repassin la història i comencin per reviure el moviment social de la Pau i Treva de Déu, impulsat per l'abat Oliba, per a saber que només la concòrdia, el realisme, el servei al poble i la voluntat de perviure creen present i obren futur. I la ciutadania —ull viu!— a sobre perquè no tornin a errar el camí. Tanmateix, on tenim l'abat Oliba? 

Coda: I els presos i els exiliats a casa, ja! No els oblidem! 



(Publicat a Contrapunt el 31 de gener de 2018)


Comentaris

Entrades més visitades