Corrupció?

Podríem dividir el gènere humà entre aquells que veuen més els defectes i aquells que veuen més les virtuts. Sovint, aquells que veuen continus defectes volen una humanitat perfecta. Sovint, aquells que veuen més els aspectes positius consideren el gènere humà com a ens perfectible al que cal exigir no pas la perfecció sinó la contínua millora.

A partir d’aquestes consideracions entrem en la corrupció.

La lenta consolidació de la democràcia en l’àmbit conservador de la justícia, ens permet conèixer molts casos de corrupció, especialment entre els polítics, persones a qui per la seva funció pública cal exigir-los que siguin capdavanters de la honestedat.

Però, ¿per què entre milers de persones dedicades honestament a la política, escollim com a mostra representativa dels polítics aquells que surten als mitjans de comunicació com a corruptes? Per què convertim els polítics corruptes en expressió fidedigna del conjunt dels polítics? Per què donem més valor representatiu al pervers que no pas a l’honrat?

Per això, considerar que la majoria dels polítics són corruptes i fer-ne un continu i plaent safareig, crec que no és pas una ni una actitud objectiva i ni democràticament constructiva, ja que no és cert que els polítics siguin uns corruptes. Hi ha corruptes en el món de la política; cosa que és molt diferent. Entenc que hi hagi qui pensi que no sóc objectiu.

Tanmateix, un exemple, Ajuntament de Mollet, 36 anys de democràcia, 28 de govern socialista, ni un sol cas de corrupció! No ho valorarem? Doncs cal valorar-ho, perquè ha estat i és un valor inestimable dels nostres polítics: la preeminència de l’honestedat.

Coda: Posar l’èmfasi en el negatiu és menystenir el positiu.

 

(Publicat a Contrapunt el 3 de març de 2015)