"Himne i identitat col·lectiva" (Article)

Les identitats col·lectives han estat molt estudiades per filòsofs, sociòlegs, historiadors, politòlegs o humanitòlegs (els graduats en Humanitats), i han obert debats, teories i escoles que, transcendint el món acadèmic, han irromput en el quefer polític.

Nancy Fraser (Baltimore, 1947) professora de Ciències polítiques i socials i intel·lectual feminista, en un article a New Left Review, reflexiona sobre el fet que estem desplaçant la identitat de classe —vinculada a la redistribució dels recursos— fora de les nostres prioritats identitàries, per anteposar les singularitats identitàries (nació, cultura, ètnia, raça, gènere, sexe, etc.). Ens proposa que estiguem atents al fet que s'està creant un món on la priorització de la defensa de les singularitats identitàries ens està fent oblidar una identitat primordial per a l'esdevenir de la humanitat: una identitat que ens aplegui en la preferència de la redistribució dels recursos econòmics, socials, culturals i de la Terra.

Això és la base del meu entusiasme pel poema de Joan Ambròs, Himne a Mollet, musicat pel compositor molletà Vicenç Corominas, i aprovat com himne oficial l'Onze de Setembre de 1994.

Certament, no hi ha cap obligació ni necessitat de tenir un himne, però quan les circumstàncies, la vida et posen davant, t’ofereixen un testimoni ple d’història, de sensibilitat i de valors, no és assenyat rebutjar-ho. 

Ambrós, republicà i catalanista, defensà fins l'altíssim preu de l'exili per sempre, una forma d'estat i el ser d'una nació. Però són precisament els adjectius que investeixen aquesta forma i aquest ser allò que projecta l'himne vers la universalitat, vers una identitat col·lectiva sense fronteres. Una identitat col·lectiva basada en un humanisme social i global nascut i assentat en una terra concreta.

Per això, en un article per a la revista Notes del Centre d'Estudis Molletans, presentada el passat Sant Vicenç, vaig dedicar-hi una part a exposar i enaltir els valors humans universals que, modelats amb la nostra història, donen un profund sentit social al nostre himne. Composició que exalta uns ideals i uns sentiments del nostre poble i que ens uneix i ens identifica.

El poema d’Ambròs expressa tot el sentiment de l’amor profund a la terra, al país; el desig de joia; la ferma voluntat de lluita contra la guerra i la mort; l’enyorança del Vallès; el record emocionat del Mollet treballador. I llibertat, democràcia, fraternitat, dret, igualtat, unió, poble, treball. 

L’himne manifesta un sincer, profund, permanent desig i voluntat de benestar, de justícia i de solidaritat per a tots els éssers humans, per a la terra catalana i la Terra universal. És un compromís amb la història, amb els valors republicans de llibertat, d’igualtat i de fraternitat, amb aquesta nostra identitat que sintetitzen uns valors: «Progrés, Virtut i Amor»; és a dir, benestar col·lectiu, esforç col·lectiu i solidaritat col·lectiva. 

Aprenguem-lo, cantem-lo i exercim-ho!

(Publicat a Contrapunt, el 23 de gener de 2018)