Confiança?

Entre la manifestació del 10/7/2010, «Som una nació. Nosaltres decidim» i la de l’11/9/2012, «Catalunya, nou estat d’Europa», vam passar de voler decidir, a voler ser un estat independent. Dues posicions qualitativament ben diferents. 

Aquest gran salt ens va trasbalsar tant que generà la mudança a l‘independentisme de CiU; la desfeta per tot el contrari d’UDC; el rebrot independència ja d’ERC; l’aparició de les CUP radicals en tot i per a tot; l’enfonsada del PSC per abandó del catalanisme progressista; el pas a valor testimonial d’IC; l’emersió dels Comuns/Podem a la recerca d’espais perduts o abandonats pel PSC i IC; la consolidació del PP —peti qui peti— i guanya Rajoy; i la creixença de Ciutadans recollint engrunes d’arreu, que no és poc. 

Mentrestant, com que estàvem en plena aterradora crisi —sembla que ens n’oblidem—, van anar degradant-se el treball, l’educació, la sanitat, l’habitatge, allò que dona benestar. Tot això —diuen—depèn del finançament de Madrid i nosaltres —diuen — no hi podem fer res. Si això és així, ¿no els hauríem d’estar trucant a la porta cada dia perquè allò és el prioritari per a viure, en comptes d’embolica que fa fort i declarar el referèndum urgentíssim, vital i innegociable —i paralitzador? 

Els partits hegemònics espanyols no cedeixen perquè la constitución y la nación estan per sobre de la razón y del corazón. I les forces majoritàries —però no hegemòniques socialment— a favor de la independència, han oblidat el seny i ens porten de rauxa en rauxa. 

El futur del poble de Catalunya ha de dependre de l’immobilisme reaccionari dels nacionalismes espanyols, i de l’immobilisme desmesurat dels nacionalismes catalans? 

Com és que, des de Catalunya i des d’Espanya, hem estat incapaços de proposar una solució que no sigui el tot o res? Podrem negociar sense apriorismes les 45+1 propostes del president Puigdemont? La tercera via que ara el president Mas ens ha descobert a Madrid és la clau? 

Coda: el tot o res és una ruleta, a vegades, russa 

(Publicat a Contrapunt el 24 de febrer de 2017)