Cal el CEM?

A l’inici d’una nova etapa de govern municipal convé reflexionar sobre què cal i què no cal continuar fent. En el meu cas voldria centrar-me en el Centre d’Estudis Molletans (CEM), atès que n’he estat el director durant  tota la passada legislatura.

En un document presentat amb motiu d’assumir-ne la direcció, assenyalava que el CEM és una de les entitats de la ciutat que més pot contribuir a marcar la identitat molletana més pregona, més profunda. No era una afirmació de compromís: era i és l’expressió d’una realitat de la qual en dóna fe el conjunt de textos i conclusions dels treballs històrics, socials, culturals i científics realitzats per la nostra entitat  (tots d’accés lliure a Internet! www.molletvalles.cat/cem).

La lectura dels continguts de recerques, de treball de difusió, de jornades d’estudi, etc. ens acaben donant una imatge tridimensional del que hem estat, del que som i del que podem ser. Del perfil mostrat en sobresurt un element cabdal: a Mollet no li ha estat regalat res, Mollet és fruit de la voluntat i del treball de les seves ciutadanes i ciutadans. Ara i fa mil anys.

Cert, tenim persones —algunes poc conegudes i/o poc reconegudes— que han contribuït de manera remarcable a la línia vital del nostre poble, però allò essencial és fruit del quefer de la ciutadania.

El treball d’estudi i de recerca del CEM ens dóna la base intel·lectual del nostre ser i de la nostra oportunitat de ser. Cal, dons, el CEM? Sí, cal! Així ho han demostrat —fins i tot en temps crític de restriccions— l’Ajuntament, la Parròquia i, sobretot, els tècnics municipals i les persones col·laboradores, amigues i participants protagonistes dels nostres actes

Coda: meditem per a entendre què fem; és a dir,  per a saber qui som.

 

(Publicat a Contrapunt el 23 de juny de 2015)