Filosofar

Vivim en un món que ens demostra, dia rere dia, la nostra enorme dificultat per a ser humans  ̶ ̶ solidaris, pacífics, treballadors, cultes. Tanmateix, les nostres humanes limitacions no poden justificar el tantsemenfotisme mundial que només es desperta quan, com en un malson, la televisió, des de Grècia, Turquia, Síria, París o Orlando, ens mostra en forma d’espectable morbós i vil els límits humans de la condició humana. Després, tornem a dormir... Tots en som responsables. Però encara més aquelles persones que hem escollit per a dirigir el vaixell vers a la vida bona, que no és la bona vida.

Ens ho va dir Plató fa al voltant de dos mil quatre-cents anys «La dissort del gènere humà no acabarà fins que els veritables filòsofs no arribin als càrrecs públics, o fins que els que manen a les ciutats, gràcies a un especial favor diví, no aprenguin a filosofar de veritat»

Kant, fa uns dos-cents cinquanta anys, afirmava que filosofar era «exercitar el talent de la raó». I Rubert de Ventós, en fa uns trenta, en unes xerrades per televisió (!), concloïa «Fer filosofia és, en certa manera, ser prou valent o prou ingenu per acceptar que no hi veiem clar»

Justament el que dilluns em va semblar veure clar és que els quatre candidats que van participar en el debat electoral, estan ben convençuts que hi veuen clar. Quina seguretat! No són precisament filòsofs. Cap candidat ni mostra ni ens proposa exercitar el talent de la raó, tenir la voluntat de qüestionar-nos les nostres certeses. No són els únics; en tenim al nostre país i arreu del món. Mala peça al teler si cadascun dels nostres dirigents i de nosaltres mateixos creiem tenir la vera raó.

Doncs aquest és l’inexorable principi per al canvi: la veritat ni es té ni s’imposa, la veritat és fruit del dubte i del diàleg.

Coda: la certitud dels uns encobreix el sofriment dels altres.

(Publicat a Contrapunt el 14 de juny de 2016)