Escapats

Atesos els resultats del mega-sondeix del 9 de novembre passat, tenint present les enquestes i les anàlisis recentment publicades per El Periódico i per La Vanguardia, sembla raonable pensar que el SÍ —els favorables a la declaració d’independència— aconseguirà la majoria de diputats del Parlament de Catalunya però no pas la majoria dels vots directes ciutadans. Dilema profundament interessant i que donarà molt joc, però que no ens portarà a cap conclusió irrevocable tenint en compte els interessos contraposats entre els partidaris del SÍ i els partidaris d’altres opcions —no forçosament el NO.

Seny, rauxa, intel·ligència, temeritat, sensibilitat, impassibilitat, visió de futur, miopia, solidaritat, individualisme, serenor, angoixa, persones, nació, etc. seran ítems que es faran evidents a partir de les vuit del vespre del dia 27 de setembre i que, al meu entendre, marcaran no només el futur de Catalunya i de les seves persones sinó, especialment, el futur de la credibilitat de la política, dels polítics i de les seves organitzacions.

Crec en el dret de Catalunya a la independència, defenso la seva incondicional sobirania però, vist com està el pati —des del drama de l’atur juvenil i de llarga durada, a la vergonya dels escapats de les guerres del Pròxim Orient—, continuo pensant que aquest no era el temps de gastar els nostres estalvis en un viatge amb un vaixell inacabat, amb més d’un capità i quasi sense ruta vers una Ítaca que no tenim massa clar si és real, si fruit de la nostra plural imaginació o és la de Kavafis «Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca./ Has d'arribar-hi, és el teu destí./ Però no forcis gens la travessia.»

Coda: mentre milers de persones s’escapen d’una vida inhumana, d’una mort a tocar; nosaltres, de quin perill inextricable ens escapem?

(Publicat a Contrapunt el 7 de setembre de 2015)