Joan Abelló: Només nosaltres li podem donar vida

Ara que Joan Abelló ha mort, crec que ens equivocaríem si penséssim que amb el seu traspàs, hem perdut un pintor i un col·leccionista, un excepcional home de cultura.

Tots i, especialment, la família i els amics, el que hem perdut és una persona, un ésser humà. Excepcional, únic, irrepetible, irreemplaçable. Hem perdut el seu afecte i la seva sensibilitat; la seva lluita permanent contra la vulgaritat i el conformisme; per la perfecció i pel treball, per la bellesa i per la vida.

El pintor, ja no el perdrem mai, el col·leccionista, ja no el perdrem mai. Abelló va lluitar aferrissadament durant mig segle per aconseguir que, com a pintor i com a col·leccionista, mai no l’oblidéssim. Per això ens ho va donar tot, tot; per això el pintor i el col·leccionista el tindrem permanentment i sempre. Aquesta és la seva gran victòria contra la mort. L’Ajuntament va entendre el significat profund d’aquesta seva voluntat de donació i de museu. Jo en vaig ser testimoni privilegiat. Per això l’estimo, l’Abelló.

Però no tenim la seva paraula, no tenim les seves mans, no tenim la seva mirada, complement perfecte de la seva veu i del seu tacte; no tenim la seva mirada - tantes vegades dolça- esdevinguda, amb el temps, el seu millor llenguatge, conforme els anys restaven força a les mans, a la veu.

Aquesta batalla de la vida ja no la pot guanyar el ciutadà Abelló, però aquesta batalla la podem guanyar nosaltres, el poble de Mollet, la ciutadania molletana.

Ajuntament, associacions, escoles, empreses, ciutadans i ciutadanes, fem del nostre Museu Abelló un permanent aplec ciutadà i cultural, ànima de la sensibilitat, de la creativitat i de la intel·ligència del nostre poble.

Si volem, el ciutadà Abelló ens hi esperarà sempre. Acompanyem-lo.