Als infants de Gaza

Quan l’anàlisi et supera, quan la lògica de la ciència política se’t fa quasi bé inescrutable, quan la ràbia t’obliga a cridar, què millor que fer aflorar, amb tota la força, els sentiments, per no deixar l’aire ple d’un silenci que necessites rompre?

El món està en mans de buròcrates, de tecnòcrates, de plutòcrates de tota mena, sense cor.

Potser els sentiments no guanyin guerres, però les bombes tampoc. Em quedo amb els sentiments... imagine.

Avui, pare, 

deixa’m cridar:

els meus amics han mort.

Demà, mare, 

estudiaré:

perquè ningú no mati.

Marcel Mir