Tèxtil

En temps de debat identitari és bo posar en valor allò que n’és el fonament: la història. Precisament per això, les Jornades del Centre d’Estudis Molletans (CEM) dedicades a la indústria tèxtil han estat tant importants.

Ens han fet reviure allò que per a moltes persones ha estat clau en la seva identitat i en la seva vida: el treball de jove en mig de l’enorme transformació d’un poble agrícola a industrial.

Amb aquest reviure —la distància amoroseix els dolors— hem après, sobretot amb les veus de les dones, que llevar-se a les quatre del matí s’ha convertit en força de voluntat, que la duresa del treball és record d’aprenentatge, que el soroll i l’olor de la fàbrica esdevenen magdalenes proustianes que ens fan re-viure el passat, que la petita setmanada ara és aquella aportació imprescindible que permetia viure una mica millor, que els amos que buscaven el benefici com a primer objectiu tenien el vessant benefactor.

Les Jornades ens han ensenyat que és possible compaginar la recerca, l’anàlisi i l’exposició acadèmica amb la socialització cultural, com ho demostren el Mercat Vell i La Marineta ben plens. Ens han fet veure que la clau és obrir els ulls i saber copsar allò que pot interessar; i que allò que pot interessar és allò que ens fa viure o ens ha fet viure, allò que comporta els dos fonaments del devenir humà: vivències i sentiments, tot plegat.

Ens han permès gaudir de l’estudi i l’aportació de gent nostra posant a l’abast de tothom coneixements i records que són eines per a la identitat, per al ser i per al devenir. Ens han demostrat que el CEM és imprescindible; que és poble quan és homes i dones aportant la seva història per a fer la nostra història: la de tot un poble.

Coda: identitat és història viscuda en present.

                           

 

(Publicat a Contrapunt, el 14 d’octubre de 2014)