Solidaris amb la dona musulmana?

És un fonament de la solidaritat, conèixer l’altre, acceptar-lo, tractar-lo d’igual a igual i, així, treballar junts per a resoldre les dificultats. De nou en la història de la nostra civilització mediterrània, els europeus, blancs i cristians hem donat un altre pas per a allunyar-nos del nostres germans —també mediterranis— africans o asiàtics, més foscos de pell i, sobretot, musulmans. De nou ens hem erigit en portadors únics de la veritat i de la raó. 

De què estem parlant? Primer, va ser el hijab (el mocador que cobreix el cabell de dones musulmanes), ara, amb molta més virulència, són el burca i el nicab (els vels que cobreixen íntegrament el cos, o el cap i la cara). Argumentant defensar la igualtat i la dignitat de la dona, argumentant aspectes de seguretat, institucions de l’Europa amb més població de cultura musulmana, regulen l’ús en espais públics d’aquests mocadors i vels, prohibint-los en alguns casos i imposant sancions en d’altres. Mentrestant, aquí, entre els nostres, la violència contra la dona no s’atura, i la submissió i l’explotació de la dona s’anuncia a tot color a la premsa més "democràtica". Certament: som exemple d’igualtat, dignitat i seguretat. Ai las!

Per a moltes persones musulmanes, l’únic que hem aconseguit és demostrar que som, una vegada més, uns intolerants, com ho hem estat amb el món musulmà des de fa catorze segles. Qui creu que alguna de les dones musulmanes que porten el burca i el nicab pensen que les hem alliberat d’alguna cosa? Això sí, hem aconseguit complaure els grups xenòfobs que veuen com els fem el joc, com, gràcies als seus moviments estratègics contra tota emigració, nosaltres, els demòcrates, anem posant pals a les rodes de la convivència i, amb inconsciència, mostrem a les altres cultures que, aquí, l’única vàlida és la nostra i que les altres, o passen pel sedàs o no hi tenen cabuda. O algú pensa que les musulmanes d’aquí, avui es senten més lliures que ahir?. N’hem parlat amb elles abans d’agafar la drecera del que tot ho fa bé? No pas!.

No hi ha solidaritat sense diàleg i treball conjunt. Quan això no hi és, la solidaritat es converteix en l’almoina de ric superb.

(Publicat a Mollet a Mà el 13 d'agost de 2010)