Danys col·laterals: PSC, primera víctima


És probable que encara no puguem ser conscients del cost social i polític que el camí prematur  del dret a decidir comportarà per a Catalunya. He insistit moltes vegades en la defensa del dret inalienable que tenen totes les nacions a determinar el seu futur, més enllà de les legislacions estatals o internacionals que no són dogmes sinó marcs que sempre poden ser desbordats, prioritàriament amb el diàleg.



També he defensat —amb poc èxit— que ara, en mig d’una brutal crisi econòmica, social i política, no és el millor moment per a afrontar el llarg i difícil camí que va des del dret a decidir en un estat que no ens reconeix la sobirania, fins l’assoliment d’un estat propi independent o federat en un estat paradigma del centralisme (amb permís de França). No s’abandona el vaixell en mig de la tempesta: Quan la calma,/l’abraçada./Solidaris,/els ulls humits:/adéu, germà!    



Un primer balanç provisional inclou, al meu entendre, dos elements negatius. El primer, una enorme despesa d’energies polítiques, socials i econòmiques que mereixien millor destí: esbandir una crisi diabòlica que ho és, sobretot, contra els més dèbils. El segon: la desfeta del partit que havia estat i que calia que continués essent el veritable pal de paller de la Catalunya lliure, plural, solidària, culta i progressista. La desfeta del PSC.



Amb una direcció nacional formada, majoritàriament, per desmemoriats «ideòlegs», per hereus d’antics buròcrates experts en eleccions, per persones allunyades de l’inajornable camí catalanista i progressista de Catalunya, el PSC ha pres el camí del cementiri d’elefants encatifat amb l’habilitat d’ERC, el qui dia passa any empeny de CiU, el fer la viu-viu d’IC i el nacionalisme espanyol del PSOE. El PP ho observa i somriu.



Ho deixo clar: la direcció renunciatària del PSC diu NO al procés de sobirania; jo dic SÍ, malgrat que és inoportú.



És l’hora dels adéus? Si el PSC deixa de ser l’eina per a una Catalunya lliure i socialista, sí, serà l’hora dels adéus!



Que car que ho pagarem decidits estrategs!

                             


27 d’abril de 2014

Comentaris

Entrades populars